A voltes volem cridar i no podem
més
aaaaaque callar
i parlar amb la veu del silenci
que amara les arrels
i les runes
roents de nostres ànimes
esquinçades.
A
A voltes volem escriure i no podem
més
aaaaaque sadollar la ploma
de dolor
i dibuixar llàgrimes de tinta
de sang amb el dol
amarg
dels nostres versos escapçats.
A
Voldríem poder i no podem
més
que dir el que diem
sense dir-ho:
aaaaaaaaaaaaaLluís, som i serem
amb tu, navegarem
de la teva mà
amiga
més enllà del més enllà.
A
Te’n vas i no te’n vas
del tot,
aaaaaaaaseguiràs llaurant
l’aroma fresca de ta rialla acollidora
i encisera
sies on sies, l’escalf dels nostres
cors
reviurà per sempre
més en tu!
A
Te’n vas i no te’n vas
del tot,
aaaaaaaala llum del teu somriure,
la flama dels teus dits
i la dolça ambrosia del teu nom reviurà
cada dia
al bressol etern de tots
nosaltres.
