Xavier Serrahima: escriptor Rotating Header Image

Posts from ‘juny, 2009’

No ho entenc…

narració guanyadora del 18è PREMI DE PROSA NARCÍS LUNES I BOLOIX 2009, convocat per l’ajuntament de Sant Vicenç dels Horts No ho entenc… No ho entenc! No ho puc entendre! Per més que m’hi esforço, i mira què ho faig, no sóc capaç d’entendre-ho… Ni ho entenc ni, molt em temo, mai no podré arribar [...]

Esberlem

Esberlem el món a pedaços i pretenem recompondre un calidoscopi de grisor a puntades de peu.

Sense paraules

Si volem aprendre a viure potser convé que omplim el món de somriures i trobem espais de llibertat per a parlar sense que ens calguin les paraules. AAA AAA

Sóc qui sóc

Sóc qui sóc: una mescla, confusa, del que crec ésser, del que creuen que sóc i del que sóc, en realitat. Sóc! Que ja és prou – i massa! aaa

Noble Ègara

GUANYADOR XIV PREMI DE POESIA RAIMUNDO RAMÍREZ DE ANTON (modalitat Terrassa*) No em plau ni em cal res tenir, mes tinc, visc –i sóc – en tu, Terrassa: ciutat vella i nova, que reviu i em fa reviure cada dia. Dels teus carrers estrets, esparsos i diversos, que es perden quan es troben, com pluja [...]

Si maldem per ésser

Gresca i gràcia

Poema guardonat amb la 2on premi del PREMI MERCÈ RODOREDA DE POESIA 2008 (Vè CONCURS LITERARI DE POESIA FESTA MAJOR DE GRÀCIA 2008) jjjjj Dansa revoltada del poble més ciutat aaaaaaaaaade tots els barris, bufó embriagat d’alegria, gràcia, gresca i disbauxa de la festa que esclata en riuades d’ànimes desimboltes. Carrers amb ales, sostres de [...]

Surto al carrer

Poema guardonat amb un accèssit al Vè CONCURS POÈTIC DE NADALES de POESIA VIVA D’IGUALADA Surto al carrer amb la bufanda per bandera aaaaaaaaaaaai em perdo entre els camins sense camins de la ciutat que es difumina entre badalls. M’abillo amb cançons i amb un abric fet de rosegons de temps i melangia. Sento la [...]

Lluís

A voltes volem cridar i no podem més aaaaaque callar i parlar amb la veu del silenci que amara les arrels i les runes roents de nostres ànimes esquinçades. A A voltes volem escriure i no podem més aaaaaque sadollar la ploma de dolor i dibuixar llàgrimes de tinta de sang amb el dol amarg [...]